02
jul.
2025

La màgia de la Street Photography

La Street Photography és una de les disciplines més vibrants i espontànies de la fotografia. Ens convida a observar el món tal com és, amb els seus contrastos, històries quotidianes, gestos anònims i instants efímers. Fotografiar el carrer és com escriure amb la llum un relat sobre la vida urbana, on cada escena pot transmetre un missatge potent sense necessitat de paraules.

Una mirada amb intenció

La fotografia de carrer no és només captar allò que passa: és triar què contar. Cada imatge hauria de respondre a una pregunta: Què m’ha cridat l’atenció? Quin missatge vull transmetre? Pot ser una crítica social, una escena poètica, una situació irònica o un retrat emocional. L’important és mirar amb intenció, fins i tot quan sembles invisible entre la multitud.

Com deia el mestre Henri Cartier-Bresson, un dels grans referents del gènere, “fotografiar és posar el cap, l’ull i el cor en la mateixa línia de mira”. La composició, el gest, la llum i el context han de treballar junts per oferir una narrativa visual coherent.

Pots descobrir l’obra de Cartier-Bresson al web de la Fundació Henri Cartier-Bresson.

De dia o de nit: dues cares del carrer

Fotografia de dia:
La llum natural et permet jugar amb ombres, textures i escenes amb gran profunditat. Els moments més suggeridors solen donar-se durant la golden hour (una hora després de l’eixida del sol o abans de la posta), quan la llum és més càlida i suau. També pots aprofitar la llum dura del migdia per ressaltar formes i contrastos, especialment en blanc i negre.

Fotografia de nit:
El carrer es transforma. Apareixen altres protagonistes: llum artificial, reflexos, neons, siluetes… L’ambient pot ser més misteriós, més cinematogràfic. És ideal per buscar escenes dramàtiques o íntimes. Caldrà treballar amb ISO més alt, trípode si vols estabilitat, i ull viu per enfocar correctament en condicions de baixa llum.

 

 

Paràmetres bàsics segons el context

Fotografia diürna:

  • Velocitat: 1/250 o superior per congelar moviment.

  • Obertura: f/5.6 a f/8 per tindre una bona profunditat de camp.

  • ISO: 100–400 en condicions normals de llum.

  • Mode: Prioritat d’obertura (Av/A) o manual si vols més control.

Fotografia nocturna:

  • Velocitat: 1/60 o més lenta, depenent del moviment (i estabilitat de mà o trípode).

  • Obertura: f/2.8 o més oberta si el teu objectiu ho permet.

  • ISO: 800–3200 segons la il·luminació disponible.

  • Mode: Manual o amb ISO automàtica si t’interessa treballar amb rapidesa.

Consells pràctics i actitud

A través de la finestra

  • Sigues discret: utilitza una càmera xicoteta o sense mirall, que passe més desapercebuda.

  • Respecta el moment: fotografia amb respecte, especialment en escenes íntimes o sensibles.

  • Busca patrons i simetries, però no oblides la part humana: les expressions, els gestos i les mirades són claus.

  • Aprén a observar abans d’alçar la càmera. A vegades cal esperar a que passe “el moment decisiu”.

  • Porta sempre la càmera: mai saps quan et trobaràs una escena irrepetible.

Fotògrafs que inspiren

  • Bruce Gilden: conegut pels seus retrats molt pròxims i agressius al carrer de Nova York.

  • Joel Meyerowitz: mestre del color i la llum natural en l’entorn urbà.

  • Vivian Maier: una mirada íntima i silenciosa del carrer, redescoberta anys després de la seua mort.

  • Maciej Dakowicz: gran narrador visual, especialment en escenes nocturnes plenes de vida i caos.

I tu, què veus quan mires el carrer?

Practicar la fotografia de carrer és també una forma d’escoltar la ciutat. T’invite a eixir amb la càmera, a mirar més enllà de l’evident, i a contar històries visuals que deixen empremta.

Si tens alguna sèrie o imatge que vulgues compartir, deixa’m un comentari o envia’m un missatge. El carrer ens parla… i nosaltres tenim la responsabilitat de captar-ne la veu.

Posted by JoanPetit in Divulgació, Informació, StreetPhoto
01
jul.
2025

Passejant amb la càmera per la Ciutat de les Arts i les Ciències

Esta setmana passada vaig aprofitar una ‘quedada’ fotogràfica amb l’associació fotogràfica LELIANAFOTO en una de tantes vesprades d’estiu per eixir amb la càmera i deixar-me portar pels colors del capvespre a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Un clàssic per a qualsevol aficionat o professional de la fotografia, però que, com vaig comprovar, no sempre ofereix el seu millor rostre.

Vaig arribar poc abans de la posta de sol, buscant aquella llum daurada que transforma les formes futuristes del complex en escenes quasi oníriques. Tanmateix, la realitat es va imposar amb alguns entrebancs que no esperava: diversos dels estanys estaven secs, cosa que feia impossible capturar els reflexos que tant caracteritzen este espai. Sense l’aigua, els enquadraments perden profunditat i màgia.

A més, alguns escenaris i muntatges per a esdeveniments musicals d’estiu ocupaven espais habitualment lliures. Encara que entenc la importància d’usar l’espai per a activitats culturals, per a la fotografia paisatgística suposen un repte afegit: estructures metàl·liques, cables i cadires trenquen la composició neta i equilibrada que busquem.

I per si no era suficient, la llum característica de l’Hemisfèric, que en moltes ocasions es reflectix i crea ambients quasi cinematogràfics, estava apagada. Eixa absència va restar força a les imatges nocturnes, que requerien jugar molt més amb les ombres i exposicions llargues per intentar compensar.

Tot i això, hi ha una lliçó darrere de cada sessió fotogràfica: adaptar-se. Buscar nous punts de vista, deixar-se sorprendre per la llum que sí hi ha i no per la que voldríem. I sobretot, gaudir del passeig, de la ciutat, i del fet de portar la càmera a la mà.

Us compartiré algunes d’estes imatges a la web, en la pàgina de LLOCS (CAC València),  i també a Instagram, amb les seues imperfeccions i tot, perquè al cap i a la fi, també parlen d’una València viva i canviant, que no sempre posa fàcil el treball, però que mai deixa d’inspirar.

Posted by JoanPetit in General, Urbanphoto
26
juny
2025

Mirades que parlen: Retrats de força i empoderament

En aquest projecte fotogràfic, he volgut capturar la fortalesa que habita darrere de cada mirada. Davant la càmera, una sèrie de dones —diferents entre elles però unides per una mateixa actitud— s’hi planten amb el rostre seré i la mirada ferma, directa, desafiant. Retrats en blanc i negre que eliminen el soroll del color per fer protagonistes la llum, les ombres i, sobretot, l’expressió.

Aquestes imatges no busquen agradar ni complaure. No hi ha somriures forçats ni postures embellidores. Són retrats d’empoderament. Són cossos que ocupen espai i mirades que reclamen presència. Són dones que han decidit contar la seua història amb el silenci d’una imatge que diu més que mil paraules.

La fotografia de retrat sempre ha sigut un reflex del poder. Durant segles, s’ha representat el rostre femení com un objecte de contemplació, sovint en actitud passiva. Aquest treball vol donar-li la volta a eixa narrativa: ací, la dona no és objecte, sinó subjecte. No és mirall del desig alié, sinó font de la seua pròpia força.

Convidar-les a mirar directament a l’objectiu no és casual: és un gest de resistència, una afirmació de dignitat. És dir “estic ací”, amb fermesa i sense por. Cada fotografia és un acte de visibilització, una manera de donar veu, de donar rostre, de recuperar espai.

Aquest projecte naix del respecte i de l’admiració. D’una voluntat de contribuir, des de l’art, a una conversa necessària sobre igualtat, identitat i autonomia. I vull agrair profundament a totes les dones que s’han deixat retratar: la seua confiança i la seua força són el vertader centre d’aquesta sèrie.

Podeu veure més en: Retrats

Posted by JoanPetit in General, Minimalisme, Reflexions
20
juny
2025

Com crear la teua firma amb fons transparent per a afegir-la a les teues fotografies

Una de les formes més senzilles de donar personalitat a les teues imatges i protegir el teu treball és afegint-hi una firma. Aquesta firma pot ser el teu nom, logotip, pseudònim o qualsevol element gràfic que t’identifique. En aquesta entrada, t’explicaré com pots crear la teua firma amb fons transparent, ideal per utilitzar-la després en Photoshop, Lightroom o qualsevol altre editor d’imatge.

PAS 1: Dissenya la teua firma

Tens diverses opcions:

  • Amb una tauleta gràfica o pantalla tàctil: obri un programa com Photoshop, Illustrator, GIMP o fins i tot apps com Procreate o Sketchbook. Utilitza un pinzell fi i negre (o el color que vulgues) sobre un llenç blanc.

  • Amb paper i bolígraf: escriu la teua firma a mà, escaneja-la o fotografia-la amb bona llum i enfocament.

PAS 2: Neteja la firma i elimina el fons

Obri la imatge escanejada o digitalitzada en Photoshop (o un editor gratuït com GIMP):

  1. Nivells o corbes: ajusta el contrast per fer que la firma siga ben negra i el fons blanc pur.

  2. Selecció del fons: utilitza la vareta màgica (Magic Wand) per seleccionar el fons blanc i elimina’l.

  3. Retocs: utilitza l’eina de goma per eliminar imperfeccions si cal.

  4. Canvia a mode transparent: assegura’t que el fons és realment transparent (apareixerà amb quadres grisos i blancs en Photoshop).

  5. Guarda en format PNG: és fonamental guardar la imatge com a .png per conservar la transparència.

PAS 3: Aplica la firma a les teues fotos

Ara ja tens la teua firma preparada per afegir-la a qualsevol fotografia. En Photoshop:

  1. Obri la foto on vols posar la firma.

  2. Afegeix la teua firma com a nova capa (Layer).

  3. Redimensiona i col·loca-la on preferisques (normalment, a una cantonada).

  4. Pots baixar-ne l’opacitat o aplicar un mode de fusió perquè s’integre millor.

Consell final

Guarda sempre una còpia editable de la teua firma per fer modificacions futures, i considera crear versions en negre i en blanc per adaptar-les segons el fons de les teues fotos.

Una firma ben feta no només protegeix, sinó que també parla de tu com a autor.

Posted by JoanPetit in Informació
20
juny
2025

Fotografiar des de la cuina: improvisar quan no es pot eixir

Hi ha moments en què la vida ens convida —o ens obliga— a quedar-nos dins de casa. No sempre tenim l’oportunitat de caminar pel carrer amb la càmera penjada, perseguint la llum entre els arbres o esperant aquell gest espontani entre la gent. A voltes, per circumstàncies personals o col·lectives, com va passar durant la pandèmia del 2020, el món exterior es tanca i ens toca mirar cap a dins.

És aleshores quan cal improvisar, reinventar la mirada i buscar la bellesa en allò quotidià. La cuina, amb les seues textures, llums naturals i objectes familiars, es transforma en un petit escenari on tot pot contar una història. Un raig de sol sobre el marbre, una tassa amb el cafè fumejant, una fruita partida a mitges o unes mans treballant la massa… Tot pot ser matèria fotogràfica si aprenem a observar amb atenció.

En aquesta entrada vos mostre algunes imatges nascudes d’aquest esperit: fotografies fetes a casa, amb el que tenia a mà, en eixos moments en què el món semblava aturat, però l’ull fotogràfic seguia atent. Perquè fer fotos no és només una qüestió d’on estàs, sinó de com mires.

Posted by JoanPetit in Autocrítica, Equipament, General, Minimalisme
19
juny
2025

Descobrint la natura

L’any 2002 vaig tindre l’oportunitat de participar en una iniciativa que, amb els anys, ha deixat una empremta inesborrable en el meu recorregut creatiu: LA UNIVERSITAT CREA. Aquest projecte, impulsat per la Universitat de València, donava espai i veu a l’expressió artística de les persones participants, reunint disciplines diverses com la música, la poesia, el teatre, les arts plàstiques i, entre elles, la fotografia.

La meua obra, Descobrint la natura, va ser seleccionada per formar part de l’exposició col·lectiva del certamen. Va ser un moment emocionant veure com aquella imatge, nascuda d’una mirada íntima i contemplativa sobre el paisatge urbà i la meua filla xicoteta, trobava el seu lloc entre altres llenguatges artístics, tots ells expressió d’un món interior que buscava ser compartit.

A més de ser exposada, la fotografia va ser inclosa en un llibre que recollia les obres seleccionades. Aquella publicació es convertí en testimoni tangible d’una generació que creava, explorava i es manifestava des del cor de la Universitat. Per a mi, significà molt més que una aparició en un catàleg: fou un reconeixement, un impuls, una forma de validar la mirada pròpia i el desig de continuar explorant el món a través de la càmera.

Han passat més de dues dècades, però aquell record continua viu. Descobrint la natura no només fou una fotografia: fou un gest de connexió amb el que m’envolta, una mirada crítica i  una invitació a mirar amb curiositat i respecte allò que sovint passa desapercebut. I fou també el principi d’un camí creatiu que, encara hui, continue recorrent amb la mateixa passió.

El llibre inclou aquestes paraules acompanyant a la fotografía:

Què és la realitat sinó la mirada que llancem sobre el que ens envolta? El trist tros d’un pinar, tan brut i agreujat com hui el veiem després del passeig dominical dels nous barbars, pot ser una selva inexplorada i magnificent per als ulls nets d’una xiqueta. La meua filla. Però també el blau cristal-lí de l’oceà boreal queda transformat amb massa facilitat en la tèrbola il-lustració d’un manual de ciències naturals o en el fotograma cridaner d’un reportatge de canal tematic. Cert que moltes vegades, per a desgrácia nostra, les contaminacions se sumen: la de la natura i la de la mirada. Em sorprengué una vesprada, comodament assegut davant del meu televisor, escoltar que un reporter del ram situa-va en peu d’igualtat, de pertinencia narrativa fins i tot, el rigor cientific i els efectes especials. Defenia la filmació amb animals ensinistrats, les preses en un estudi i la utilizació de tota mena d’artificis. Quina formidable dutxa freda de realisme cientific i mediatic! Ara dubte si la gasela que abat el guepard no es crià en una granja o si el fong que creixia a ulls veients existí alguna vegada o era de làtex. La meua filla ama. adoral la natura. Però, com tots nosaltres, està tancada dins d’una caixa metal-lica on la natura se’ns serveix cuinada i «al dente». Innocent com és, encara creu en el que veu, perqué encara pot veure a través del forat de la futura presó que la seua ment d’infantesa esdevindrà. Però, entre fotograma i fotograma, no obstant això, la meua filla està creixent i, és clar, està «descobrintla natura».

Posted by JoanPetit in Autocrítica, Reflexions, Urbanphoto
18
juny
2025

Geometria de l’oblit

Hi ha imatges que no conten històries, sinó silencis. Aquesta fotografia d’una canasta de bàsquet vella i rovellada, sense xarxa i amb el rectangle encara visible sobre el tauler metàl·lic, és una d’eixes. Una composició senzilla, gairebé minimalista, que juga amb les formes pures: l’el·lipse del cèrcol i el rectangle del rebot. Un diàleg geomètric suspés en l’aire, que el pas del temps ha anat esborrant.

Quan vaig fer aquesta fotografia, em va atraure sobretot l’equilibri entre aquestes dues figures. No hi ha res més, i potser tampoc cal. Però al mateix temps, em pregunte si no m’he quedat massa en la superfície, si la cerca de la simetria i del detall formal no ha apagat part de l’emoció que volia transmetre. He sacrificat l’energia per l’ordre? El crit per la línia?

La rovelladura de la canasta parla d’un passat d’esforç, de jocs i de colps repetits. Però ara ja no hi ha pilotes, ni mans, ni veus. Només queda el ferro oxidat, com una cicatriu en l’espai. I jo, darrere de la càmera, intentant capturar no tant el que es veu, sinó allò que ja no hi és.

És una fotografia senzilla, potser massa. Però de vegades, entre línies i taques de rovell, es pot intuir un cert vertigen: el de l’espai abandonat, el del gest que no arriba, el del record que s’oxida en silenci.

Posted by JoanPetit in Autocrítica, Minimalisme, Reflexions
17
juny
2025

LES CARES DE RUSSAFA: Retrats d’un barri que conviu

València és una ciutat de barris amb ànima, però pocs bateguen amb tanta força com Russafa. Un encreuament de camins on conviuen generacions, accents i formes de vida. On l’antic i el nou no només coexisteixen, sinó que es miren, es reconeixen i, moltes vegades, s’abracen.

Enmig d’aquest teixit viu va nàixer el projecte LES CARES DE RUSSAFA, una sèrie de retrats en blanc i negre que busca alguna cosa més que l’estètica: pretén capturar l’essència de qui dona vida al barri. Des de la fornera que porta tota la vida obrint a les sis, fins al músic acabat d’arribar que improvisa a la plaça. Veïnes, comerciants, artistes, famílies, jubilats, joves… totes i tots van posar davant de la càmera amb una mateixa intenció: mostrar la diversitat que enriqueix aquest racó de València.

El blanc i negre no és casual. És una picada d’ullet a la fotografia més íntima i directa, a aquella que despulla de distraccions i se centra en les mirades, en les arrugues, en els gestos sincers. Cada retrat és una història, i cada història és un reflex d’una comunitat que, malgrat les diferències, ha sabut conviure amb respecte, humor i complicitat.

Russafa no és perfecta. Té tensions, canvis i desafiaments. Però també té una cosa que no es pot comprar ni planificar: una identitat compartida construïda des de baix, des del carrer. LES CARES DE RUSSAFA és un homenatge a eixa realitat viva. A la barreja. A la salutació de passada. A la veïna que et rega les plantes. Al cafè de sempre i al restaurant nou. A qui ja hi era i a qui ha arribat després.

Aquest projecte no és només un treball fotogràfic, és un acte de reconeixement. Perquè en cada rostre hi ha un tros del barri. I perquè quan ens mirem de veritat, descobrim que ens assemblem més del que pensem.

Com a fotògraf,va estar un privilegi poder captar aquestes mirades i històries que conformen el teixit humà de Russafa. Gràcies a totes les veïnes i veïns que van compartir un moment de la seva vida amb la meua càmera, ajudant-me a mostrar la riquesa i la calidesa d’aquest barri que tant estima la convivència i la diversitat. Aquesta sèrie és també un recordatori que darrere de cada cara hi ha un món per descobrir.

Podeu veure alguns retrats en: JP Foto – Retrats

Posted by JoanPetit in Reflexions
02
juny
2025

La fotografia de paisatge: capturant la bellesa del món

Escull de les sirenes. Cap de Gata.

La fotografia de paisatge és una disciplina que conjuga tècnica, paciència i una profunda connexió amb la natura. L’objectiu és capturar la bellesa d’un entorn natural o modificat per l’ésser humà d’una manera que emocione, comunique i invite a la contemplació. Més enllà de fer una simple instantània d’un lloc bonic, la fotografia de paisatge cerca transmetre l’atmosfera, la llum i el moment que fan especial una escena concreta.

La fotografia de paisatge se centra en representar escenes àmplies, ja siguen muntanyes, deserts, costes, camps, boscos o fins i tot paisatges urbans. Té una gran càrrega estètica i emocional, ja que sovint pretén mostrar la grandesa del món natural, la seua fragilitat o la seua relació amb la presència humana.

Aquest tipus de fotografia juga amb elements com la llum natural, les condicions meteorològiques i la composició per a crear imatges impactants. L’hora daurada (poc després de l’eixida del sol o abans de la posta) i l’hora blava (just abans de l’alba o després del capvespre) són moments especialment preuats pels fotògrafs de paisatge per la suavitat i calidesa de la llum.

Consideracions a tenir en compte

Un bon fotògraf de paisatge no sols coneix el seu equip, sinó que també desenvolupa una mirada pròpia. Algunes consideracions fonamentals inclouen:

  • Composició: Les regles clàssiques com la regla dels terços, les línies guia o la inclusió d’un primer pla poden ajudar a crear imatges equilibrades i atractives.

  • Platja de Zumaia.

    Perspectiva: Jugar amb diferents punts de vista (baix, alt, panoràmic) pot transformar una escena ordinària en una imatge poderosa.

  • Color i llum: L’ús de la llum natural és essencial. Cal saber llegir el cel, anticipar els canvis de llum i treballar amb els colors que ofereix cada moment del dia.

  • Temps d’exposició: Les exposicions llargues permeten captar el moviment de l’aigua o dels núvols, creant efectes eteris i suggeridors.

  • Elements meteorològics: La boira, la pluja o la neu poden aportar dramatismes especials a les fotografies de paisatge.

Quin equipament podría fer-me falta?

La fotografia de paisatge no requereix necessàriament el material més car, però sí unes certes eines que permeten traure el màxim profit de cada situació:

  • Càmera: Tant una rèflex com una mirrorless amb sensor gran (APS-C o full frame) poden oferir una gran qualitat. Les càmeres compactes avançades també poden ser útils si tenen control manual i una bona òptica.

  • Objectius: Els gran angulars (14-24mm o 16-35mm) són ideals per a captar l’amplitud del paisatge. Tanmateix, els teleobjectius (70-200mm o més) també poden ser útils per a comprimir plans i destacar detalls concrets a distància.

  • Trípode: Imprescindible per a exposicions llargues, per a composicions precises i per a treballar amb filtres ND o polaritzadors.

  • Filtres:

    • ND (Neutral Density): Redueixen la llum que entra a l’objectiu i permeten exposicions llargues en condicions de molta llum.

    • Graduats: Compensen la diferència de llum entre cel i terra.

    • Polaritzadors: Redueixen reflexos i saturen colors, especialment útils en escenes amb aigua o cel.

  • Accessoris útils: disparador remot, nivell de bombolla, motxilla impermeable, bateries de recanvi i targetes de memòria addicionals.

Port de Catarroja.

Sempre prepara i planifica el que vols fer

La fotografia de paisatge sovint exigeix planificació i coneixement del terreny. Aplicacions com PhotoPills, The Photographer’s Ephemeris o Planit Pro ajuden a calcular la posició del sol, la lluna i les ombres. També és recomanable consultar aplicacions meteorològiques per a anticipar el temps i adaptar la sortida fotogràfica.

Visitar el lloc amb antelació o estudiar-lo mitjançant mapes i imatges satèl·lit pot ajudar a trobar els millors punts de vista. I sempre, cal respectar l’entorn: la natura no és un escenari, sinó un espai viu que hem de preservar.

L’edició es quasi tan important com la foto

L’edició és una part essencial del flux de treball en la fotografia de paisatge. No es tracta de manipular, sinó d’interpretar i reforçar el missatge visual que s’ha capturat. Algunes de les eines més utilitzades són:

  • Adobe Lightroom: Ideal per al revelat RAW, amb eines potents per a ajustar l’exposició, el contrast, els colors i aplicar correccions locals.

  • Adobe Photoshop: Més avançat, permet retocs específics, fusió d’exposicions, clonació o modificacions complexes.

  • Luminar Neo: Ofereix un enfocament més creatiu amb ajuda de la intel·ligència artificial, ideal per a millorar cels, llums i textures.

  • Capture One: Molt valorat per la seua fidelitat cromàtica i el control precís sobre cada paràmetre.

  • ON1 Photo RAW o DxO PhotoLab: Alternatives potents amb funcions avançades d’edició i optimització automàtica.

Un consell fonamental és editar amb moderació i coherència. L’objectiu és transmetre la realitat que es va viure en aquell moment, i no desfigurar-la fins a fer-la irreconeixible.

Resumint…

La fotografia de paisatge és una passió que demana constància, observació i amor pel detall. Ens connecta amb l’exterior, amb la llum i amb el temps. Convida a l’exploració, a la contemplació i a la creativitat. Tant si comences com si ja tens experiència, el més important és mantindre l’esperit curiós i la sensibilitat oberta.

Com va dir Ansel Adams: “No sols fas una fotografia amb la càmera. Tu portes a la fotografia totes les imatges que has vist, els llibres que has llegit, la música que has escoltat, i les persones que has estimat.” Així és la fotografia de paisatge: una suma de mirada, experiència i emoció.

Posted by JoanPetit in Informació
Load more

"La fotografia és la cicatriu de la ferida que vam obrir en disparar sobre la realitat, trencant l'espai i el temps."

Joan P

Col·labore amb:

Fes-te soci/a

JP Foto
Benvinguts i benvingudes a aquesta xicoteta finestra al món a través del meu objectiu.
Sóc un aficionat a la fotografia, sense grans pretensions, però amb moltes ganes d'aprendre i de compartir el que veig, el que sent i el que intente captar amb la càmera. Aquesta web naix amb la idea de recopilar algunes de les meues fotos, però també amb un propòsit una mica més personal: fer autocrítica. Ací no trobaràs només imatges, sinó també reflexions sinceres sobre allò que pense que ha funcionat i allò que no tant. Perquè equivocant-se també s’aprén, i si aquestes observacions poden ser útils per a algú més, millor que millor. No espere donar lliçons, només mostrar el camí que jo mateix estic fent, amb els seus encerts i les seues errades. Si et ve de gust acompanyar-me en aquest trajecte, seràs molt benvingut o benvinguda.